Què tenen en comú les constitucions de països federals com Alemanya, Suïssa o Estats Units? Què li falta a la constitució espanyola per ser federal? Són algunes de les preguntes que intenta respondre el llibre ‘Federalismes del segle XXI’ que al llarg de 462 pàgines dóna pistes importants sobre com funcionen els estats federals i el camí que hauria de recórrer Espanya per avançar en aquest model
Intentar explicar què significa ser federal al segle XXI. És l’objectiu de ‘Federalismes del segle XXI’, un estudi comparat dels professors de Dret Constitucional Javier Tajadura i Josu de Miguel Bárcena que va ser presentat a Barcelona el passat 8 de juny.
El llibre parteix de la idea que no existeix una fórmula tancada que pugui aplicar-se a cada país: el model es construeix en cada cas segons les necessitats. Tajadura i de Miguel analitzen la situació d’un conjunt de països sobre la base d’allò que comparteixen. Federalisme és així el que tenen en comú Alemanya, Suïssa, Estats Units o Canadà.
Els professors arriben a la conclusió que aquests països comparteixen una cosa que li falta a Espanya. Les seves constitucions estableixen clarament les parts que formen la unió més enllà que a les unitats se’ls anomeni estats, províncies o cantons. “A més especifiquen les competències o poders que tenen cadascuna d’aquestes parts. A diferència dels països federals, la constitució espanyola no identifica les parts que formen la unió ni estableix quins poders o competències tenen”, assenyala Javier Tajadura.
Segons el professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, aquesta és una de les fonts de disfuncionalitat del nostre sistema ja que el traspàs de competències s’ha convertit en moneda de canvi entre els partits polítics que han pogut prendre decisions sobre la base de majories conjunturals.
Josu de Miguel Bárcena , professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca per la seva banda l’absència de cultura federal que existeix a Espanya i que és una qüestió en la qual al seu judici, s’hauria d’avançar. “El federalisme es caracteritza per una cultura de diàleg, pacte, i tolerància que no forma part de la cultural política espanyola”, constata. De Miguel creu que per avançar cap a un model federal, és necessari repartir les competències a diversos nivells tenint en compte la integració federal amb la Unió Europea.
El llibre ofereix una àmplia i detallada panoràmica dels federalismes existents i posa de manifest el caràcter instrumental del principi federal. El federalisme no és un fi en si mateix, sinó una tècnica, una forma d’organitzar el poder de l’Estat, la finalitat última del qual és l’assoliment de la major eficàcia en la prestació dels serveis, i de la major cohesió possible.
