El nostre edil sempre havia cregut en la cooperació, la confiança i la lleialtat, eren la seva manera d’entendre les relacions entre ciutadans i entre ells i l’administració pública: els principis federals
Un alcalde, un regidor -és igual del partit que sigui- treballa bé durant un o més mandats. Els ciutadans el voten per la seva eficàcia i, “Oh! Sorpresa” un dia apareix una dama i intenta seduir-lo perquè es casi amb ella, exigint-li que renunciï als seus principis.
La dama se sent menyspreada al no ser corresposta, no comprèn per què amb la seva bellesa, l’enorme dot de possibilitats de tot tipus que l’acompanyen, la vida en comú al país de les meravelles i la fantàstica rebuda que tindrà la seva unió en tot l’orbe, el regidor no accepti la seva oferta.
La dama amenaça al nostre edil: ella té un gran prestigi en els mitjans de comunicació i pot amargar-li la seva pròxima elecció. Els seus defensors tenen un gran poder que els permet sentenciar: si no accepta a la seva protegida, serà un mal edil per al país de la dama.
L’edil dubta.
Fa molts anys que treballa per al seu poble -gran o petit- pensant que el seu treball serà jutjat en funció dels seus encerts i errors, no per altres raons i ha renunciat a una vida personal com el comú dels que tenen un càrrec com el d’ell. Ara al carrer es troba amb veïns que li diuen: casa’t amb la dama, és el que convé. Li proposen canviar d’aires polítics i garantir el càrrec, fins li proposen crear algun nou partit per justificar-ho.
L’edil segueix dubtant. És una decisió molt difícil.
Sempre havia volgut ser un servidor públic, encara que arribar fins aquí va ser complicat. Va haver de convèncer als seus companys d’opció política que era una persona honesta i preparada. Tenia clar el que convenia al seu poble i ho havia debatut amb els seus conciutadans.
Finalment i el més dur, convèncer a la seva família que representava ser regidor: contacte directe amb els veïns -coneguts o no- als que afectarien les seves decisions per bé o per mal, exposició i crítica pública d’aquestes decisions. Tot això afectava les relacions personals i familiars, sobretot en municipis mitjans i petits.
El nostre edil sempre havia cregut en la cooperació, la confiança i la lleialtat, eren la seva manera d’entendre les relacions entre ciutadans i entre ells i l’administració pública: els principis federals.
Ha de prendre una decisió.
Sempre va creure que el servei als seus conciutadans era un valor en si mateix, però que hi havia un altre valor superior: la seva consciència i idees polítiques.
Això no ho podia trair per mantenir un seient públic.
No sabia com acabaria la història, però ferm en les seves conviccions va desestimar l’oferta de la dama estelada.
