Federalistes d’Esquerres no és antiindependentista sinó simplement no independentista. En el pla teòric pot concebre un entramat legal en què una part de l’Estat pot decidir la secessió si existeix una voluntat claríssima de la població en aquest sentit. Però abans s’ha de donar una oportunitat d’arreglar les coses a través del federalisme, que és el que avui neguen tant Rajoy com Mas. Creu que avui és possible l’opció federal que ha anat aconseguint una creixent acceptació
Manuel Cruz, llicenciat en Filosofia a Barcelona el 1974, doctor el 1979, catedràtic de Filosofia Contemporània el 1986, és autor de més d’una vintena de llibres, entre ells Las malas pasadas del pasado (premi Anagrama d’assaig 2005), Amo, luego existo (premi Espasa 2010) i Adiós historia, adiós(premi Jovellanos 2012). Ha sigut professor visitant en diverses universitats europees i americanes i escriu des de fa anys a la premsa espanyola.
Com indica el seu currículum no ha sigut mai un intel·lectual tancat en la seva torre d’ivori, però el 2012 va prendre un compromís més gran. Va impulsar i és el primer president d’una associació política plural, Federalistes d’Esquerres, que desenvolupa una gran activitat. Diu que no coneixia o no tenia estreta relació amb altres membres del grup inicial com Joaquim Coll, Antoni Sitges, Ana Sanz, Francesc Trillas…, però que després de la manifestació independentista de l’11 de setembre del 2012 van escriure articles que expressaven una profunda sintonia. Tots ells se situaven a l’esquerra, s’havien manifestat contra les retallades de Artur Mas i els unia un sentiment de gran perplexitat: ¿com podia ser que en breus setmanes Catalunya passés d’estar governada per l’aliança d’Artur Mas amb el PP a ser un país que sota el lideratge del mateix Mas volgués caminar cap a la independència? I tot després de «la paròdia del pacte fiscal». Els semblava forassenyat, es van reunir i van decidir que «s’havia de fer alguna cosa». El primer que van ser va ser redactar el document Crida per una Catalunya federalista i d’esquerres, que van presentar en un acte al Teatre Goya un dia abans que comencés la campanya de les eleccions anticipades del 2012.
Recorda que es van sentir desconcertats pel conat de rebuda «peronista» a Mas després de l’entrevista amb Mariano Rajoy que va seguir la manifestació de l’11-S i després per la campanya amb els cartells d’Artur Mas-Moisès. Van fundar Federalistes amb una crida a la gent d’esquerres, tant militant com independent, s’hi van incorporar més persones com Victoria Camps, Carlos Jiménez Villarejo, Carme Valls, Joan Botella i van fer l’acte fundacional a l’Ateneu Barcelonès. El ple total els va animar i van muntar un primer debat al Teatre Joventut de l’Hospitalet, que va moderar Lluís Bassets entre Ramón Jáuregui, un dels dirigents del PSOE que treballava el projecte de reforma de la Constitució, i Joan Coscubiela, antic secretari general de CCOO de Catalunya i diputat d’ICV a Madrid.
Manuel Cruz està satisfet del treball del 2014, que creu que ha ajudat a un avanç significatiu de les tesis federals a Espanya. Destaca dos debats al madrileny Círculo de Bellas Artes. El primer sobre federalisme, amb la participació de Nicolás Sartorius, Javier Pérez Royo, Fernando Vallespín, José Antonio Zarzalejos, Fernando Schwartz… El segon, un diàleg «fort» entre tres dirigents d’esquerres: Miquel Iceta, del PSC; Alberto Garzón, que llavors encara no era el candidat d’IU, i Juan Carlos Monedero, de l’emergent Podem. I el gener passat hi va haver un altre acte al CCCB de Barcelona amb la participació de polítics i intel·lectuals catalans com Joan Boada (ICV), Jordi Llovet i Jordi Gracia, i espanyols com Fran Caamaño i Ángel Gabilondo, exministres de José Luis Rodríguez Zapatero.
Creixent acceptació
Cruz sosté que Federalistes no és antiindependentista -l’independentisme és una opció legítima-, sinó simplement no independentista. En el pla teòric pot concebre un entramat legal en què una part de l’Estat pot decidir la secessió si existeix una voluntat claríssima de la població en aquest sentit. Però abans s’ha de donar una oportunitat d’arreglar les coses a través del federalisme, que és el que avui neguen tant Rajoy com Mas. El camí hauria de concretar-se en una reforma constitucional de tipus federal que després s’hauria de sotmetre a referèndum a tot Espanya. També a Catalunya. I creu que la negociació hauria de ser prou positiva perquè la proposta final fos aprovada tant en la globalitat d’Espanya com a Catalunya. Creu que avui això és possible perquè tant en la intel·lectualitat -i encara més entre els experts en Dret Constitucional- com en l’opinió pública espanyola, l’opció federal ha anat aconseguint una creixent acceptació.
I si finalment Catalunya vota no? Llavors tindríem un problema a resoldre amb racionalitat. Però abans el més lògic és donar una oportunitat a l’opció federal i no menysprear-la o escamotejar-la com va fer el president Mas en la doble pregunta del 9-N. És clar, si al final una majoria de forma clara i consistent -no amb una consulta tramposa precipitada i per sortir del pas- es decideix per la independència… Però amb debat clar i sense desqualificacions en els mitjans als no independentistes, que són ciutadans amb tots els seus drets.
Manuel Cruz arriba a la conclusió que «la filosofia ha de servir per introduir una mica de racionalitat en un debat que deriva cap a l’absurd, sense cap més criteri per part dels que tenen el poder que el càlcul electoral a curt termini».
Què faran el 27-S? Encara no ho han discutit, però el més lògic seria recomanar el vot als partits d’esquerres que admetin la solució federal: PSC, ICV-EUA, Podem…
(El Periodico, 15 de març de 2015)
