(Crònica de Iñaki Ellakuría) Fa temps que els defensors d’una tercera via, tant a través d’una reforma federal de la Constitució com d’un pacte polític que trobi una solució molt diferent de la “desconnexió” amb Espanya que planteja Artur Mas, intenten reunir en els seus actes el màxim nombre de partits catalans. Voluntat tercerista de pluralitat que topa amb les reticències d’uns i d’altres, a més d’interessos electoralistes.
Un exemple d’aquestes dificultats és l’acte organitzat ahir per Federalistes d’Esquerres a l’Ateneu barcelonès sota el títol Catalunya i l’horitzó federal. El cartell inicial, amb Miquel Iceta (PSC), Josep Vendrell (ICV), Albert Rivera (C’s) i Manuel Silva (UDC), havia despertat molt interès per la seva transversalitat, però a última hora es van donar de baixa el dirigent ecosocialista i el d’Unió. El motiu més o menys confés? No fotografiar-se al costat del líder de Ciutadans.
Un episodi que va acabar marcant un debat, al qual finalment es va afegir Albert Miralles, de PSUC VIU-EUiA, i en què els tres ponents van coincidir en la necessitat de revisar la Carta Magna des de la “lleialtat institucional” de tots els governs. Essència i esperit dels models federals, van afirmar.
“Quan jo vaig saber que hi seria Rivera també vaig tenir dubtes, t’asseuran al seu costat i és molt més guapo que jo, vaig pensar”, va ironitzar Iceta. Un cop trencat el gel i després de despertar rialles còmplices en una sala atapeïda, el líder del PSC va exposar les línies mestres del projecte de reforma federal dels socialistes, que passen pel “reconeixement plurinacional” d’Espanya; aclarir el repartiment de competències, posant límits a la solidaritat territorial, i la redefinició del Senat, amb l’exemple alemany com a guia, perquè es converteixi en una cambra de representació territorial.
Iceta va afirmar que la via federal és la millor solució per a l'”empat d’impotències” entre els que no volen canviar Espanya i els que la volen trencar.
Si bé, va reconèixer que el “problema” és que el federalisme es veu a Espanya “com un instrument de disgregació” i no de suma. “Falta cultura federal i lleialtat institucional”, va afirmar. Una asseveració a la què es van afegir Rivera i Miralles.
Conscient que ahir jugava en “camp contrari”, amb un públic més afí al PSC i a ICV, el líder de C’s va subratllar aquells punts del seu programa que poden seduir els federalistes, com el d’una hisenda comuna i compartida, amb l’eliminació de la quota basca i navarresa, o la clarificació de competències. Rivera, a més, va defensar que el model autonòmic ja té molt de federal, pel que va advocar per emprendre una “revisió tècnica” de la Carta Magna, que es blindi de les reivindicacions “conjunturals” i partidistes, per desenvolupar aquest “caràcter federal”. Així mateix, va alertar del perill de presentar la reforma del text com la “solució màgica” als problemes d’Espanya.
En el debat no es va esquivar el dret a decidir. Iceta va posar com a condició irrenunciable per a aquesta reforma que el nou text es porti a les urnes perquè sigui ratificat per tots els espanyols. Miralles va defensar incorporar el dret d’autodeterminació, a la qual cosa es va oposar Rivera, que va recordar que cap constitució occidental no empara la possibilitat de secessió d’un dels seus territoris
