El Pla d’Artur Mas no és una alternativa a la consulta, és una estafa. Una estafa democràtica, política i social. Democràtica perquè unes eleccions plebiscitàries són un intent de manipulació del debat polític i del procés de decisió democràtic. És ben sabut que per obtenir un escó a Lleida o Girona es necessiten menys vots que per obtenir-ne un a Barcelona. El pla de Mas és també una estafa política, perquè en una democràcia no hi ha una llista de país, sinó moltes, tantes com partits polítics es presentin. El pla de Mas no és la proposta d’un messies convençut del seu paper històric. És l’obra d’un cínic que lluita per la supervivència a costa del que sigui. Només s’explica per la necessitat de CIU de salvar els mobles. “No és un pla, és una estafa” (Revista Treball, 26 de novembre de 2014)