No m’he pogut sostreure a l’impacte de veure la llarga abraçada identitària d’Artur Mas, el representant polític oficial de la burgesia catalana i dels 23 anys del govern de Pujol, amb David Fernández de la CUP, el representant de l’avantguarda “revolucionària” independentista dels “Països Catalans”. En una senzilla abraçada han simbolitzat la imatge d'”un sol país, una sola classe”, fent una síntesi perfecta de com una identitat abstracta inventada i excloent és capaç de superar i liquidar les diferències de classe i d’interessos
No tinc cap intenció de parlar sobre el culebró nacional-independentista que viu Catalunya, ni sobre les ràncies respostes del govern al seu voltant. No és que em deixi indiferent, però quan veus que l’emoció vàcua, sense principis solvents i sense lògica substitueix la raó històrica i política, el millor és fer mutis pel fòrum, no ficar-te al bassal i continuar defensant allò que consideres elemental : una reforma constitucional de caràcter federal i social.
Ja vaig escriure fa poc “surti el sol per Antequera”. Malgrat tot, no he pogut sostreure’m a l’impacte d’unes poques imatges. La primera és que el més clar políticament i el més “tendre” humanament de la jornada és la llarga abraçada identitària d’Artur Mas, el representant polític oficial de la burgesia catalana i dels 23 anys del govern del Molt Honorable Jordi Pujol i Soley i de CiU, amb David Fernández de la CUP, el representant de l’avantguarda “revolucionària” independentista dels “Països Catalans”.
En una senzilla abraçada han simbolitzat la imatge d'”un sol país, una sola classe”, fent una síntesi perfecta de com una identitat abstracta inventada i excloent és capaç de superar i liquidar les diferències de classe i d’interessos i la lluita conseqüent que emana d’això. Només faltaven en l’abraçada perquè l’idil·li país-classes fos perfecte, un exultant Oriol Junqueras, auxiliar de CiU pel que convingui, i un encongit vull i no puc Joan Herrera.
Ah! Perquè no faltés ningú, la foto de Jordi Pujol i Marta Ferrusola votant, sumat a l’anterior, és normalitzar la vida catalana demostrant que els corruptes, si són “nostres”, tenen sempre un paper destacat en les nostres vides.
I estem a dia 10 de novembre. Hi haurà política per abordar el conjunt de problemes que tenim a sobre o continuarem en el perillós joc del “patriotisme” nacional-independentista i del conservadorisme “patriòtic” d’essències reaccionàries? Vostès tenen la paraula.
