L’organització del 9-N permet a Mas competir amb el seu rival electoral, ERC, en augmentar el seu pedigrí de defensor a ultrança de les urnes com l’ única sortida al conflicte català. A l’altra banda d’aquest conflicte hi trobem un Govern del PP que abusa dels poders que la democràcia atorga a una opció política amb majoria absoluta per desistir de les seves funcions essencials envers una part del territori de l’Estat. Què passarà el 9-N? Probablement un acte de protesta política amb un impacte social notable
Si de debò d’aquí cinc dies se celebrés a Catalunya un referèndum sobre la independència, ja hauríeu rebut a casa la targeta del cens amb les vostres dades i la mesa on heu de votar, podríeu seguir les campanyes d’una opcio i l’altra i ja haurien desfilat per Barcelona dirigents espanyols i europeus a cantar les bondats de continuar units o a alertar del desastre de no fer-ho. No ha passat res d’això perquè aquest diumenge no se celebra un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Llavors, què passarà el 9-N? Probablement un acte de protesta política amb un impacte social notable. I fins a aquell dia tindrà lloc l’escenificació d’un plet entre la Generalitat i l’Executiu central portat fins a les darreres conseqüències, amb totes dues parts estirant les costures de la legalitat i disposades a abusar de les possibilitats que ofereix el sistema democràtic.
Fa mesos que el Govern s’ha abocat a ordir martingales per esquivar les resolucions del Tribunal Constitucional. L’organització del 9-N permet a Mas competir amb el seu rival electoral, ERC, en augmentar el seu pedigrí de defensor a ultrança de les urnes com l’ única sortida al conflicte català. Per això Mas intentarà que, malgrat la suspensió del Constitucional, el 9-N es consideri organitzat pel Govern. Però aquesta és precisament la línia vermella per a Rajoy. El president del Govern central desitjaria mirar cap a una altra banda aquest diumenge, com si estigués presenciant un altre Onze de Setembre, més que res per estalviar-se problemes. Però per a això necessita que no sigui Mas qui aparegui com a organitzador, que aquella nit no surti donant compte dels resultats, sinó que aquest paper l’exerceixi la societat civil catalana, sigui l’ANC (que hi és reticent) o les entitats del Pacte pel Dret a Decidir. Rajoy creu que només així serà possible reconduir les relacions després del 9-N, mentre que Mas considera que el seu protagonisme en aquesta consulta li permetrà evitar l’avançament electoral.
En aquest estira-i-arronsa de la política de curta volada discorreran aquests dies. La veritat és que tots dos estaran fent un flac favor a la democràcia i la legalitat que esgrimeixen amb vehemència. Si el Govern organitza la consulta, per més participació que obtingui (més de tres milions de persones han consultat el web per buscar el seu lloc de votació) estarà prestant-se a una mobilització de protesta, però també a l’adulteració d’un exercici democràtic com és votar. Una consulta només per a convençuts no és el model de referèndum que ha d’organitzar un govern.
A l’altra banda d’aquest conflicte hi trobem un Govern del PP que abusa dels poders que la democràcia atorga a una opció política amb majoria absoluta per desistir de les seves funcions essencials envers una part del territori de l’Estat. La democràcia no és simplement la imposició de la majoria. Arend Lijphart recorda que els models de democràcia que funcionen millor són els consensuals, aquells que busquen el pacte entre majories minoritàries per encarrilar problemes que són de tots. Rajoy ha preferit forçar de nou una institució fonamental com el Tribunal Constitucional a dirimir un plet polític, contribuint a augmentar el seu malparat prestigi a Catalunya. Acorralat enmig d’un sistema que fa aigües per tot arreu, fa l’efecte que al president Catalunya li serveix per omplir el cistell de vots a la resta d’Espanya.
Rajoy i Mas han estat fent-se trampes al solitari sobre un pòsit explosiu de descontentament social. Aquesta Gran Depressió que ja fa set anys que dura ha deixat al seu pas una generació frustrada. No només l’atur ha destrossat llars, també les feines precàries han dinamitat valors com el de la recompensa lligada al mèrit. Fins i tot els qui tenen una feina formen avui una societat temorosa. Sobre aquesta pila de llenya ha caigut la corrupció com una teia encesa. Hem descobert que molts han abusat de la democràcia per saquejar el que era de tothom. I aquesta constatació irradia una ira a la qual alguns governants prefereixen no mirar a la cara, però que continuarà sent-hi, a Catalunya i a Espanya, el 10-N.
(La Vanguardia, 4 de novembre de 2014)
