¿Però què passa a partir d’avui?, es pregunta més d’un. Hem passat de la consulta alternativa a consultar quina alternativa queda ara. Perquè si tot el que s’ha fet no serveix i s’ha de tornar a començar, la revolució dels somriures es pot convertir en una riota de revolució
Ahir a la tarda. Que jo sàpiga, Alicia Sánchez-Camacho encara no ha anat a votar. Em sorprèn. Hi dono voltes, i tan sols hi trobo una raó: encara no ha votat per culpa de l’home del temps de TV-3. Miro a internet si ella o algú del PP ha acusat Tomàs Molina de manipular la previsió meteorològica perquè a Alicia li passessin aquelles enormes ganes de participar. Els diaris digitals no diuen res. Que estrany, ¿oi? Amb la campanya que ha fet el PP per animar els catalans a votar… Ha estat un èxit. Almenys, això és el que estic sentint a la ràdio: la gent no para d’introduir paperetes a les urnes. Doncs quin paperot que està fent Alicia: motiva els catalans perquè vagin a les urnes, i ella sense aparèixer. Potser és que està de xerrameca a La Camarga, recopilant informació en contra d’algú per motivar els catalans a fer-se independentistes. Envio un e-mail a un amic, i li demano que passi per La Camarga: «Mira a veure si hi és l’Alicia. I, si està molt atrafegada, digue-li: ‘Votaré per tu’. I dóna-li les gràcies per tot el que ha fet».
No entenc com el PP treu tan pocs diputats en les enquestes sobre unes eleccions a Catalunya quan és un partit amb vocació de govern. I és per això que té l’orella tan enganxada al carrer i és tan sensible al que opinen els catalans. N’és una prova que no ha posat ni una sola trava perquè estiguem votant tan tranquils. Ho acabo de sentir a la tele: la jornada transcorre amb normalitat. ¿Qui ha parlat de por? ¿Que potser algú ha tingut por? És clar que no. No hi havia cap motiu. Per exemple, el ministre de l’Interior no ha amenaçat amb cap intervenció policial. Hauria fet el ridícul. Només ha dit que la policia «faria complir la llei». ¿I què diu la llei? Doncs més o menys això: «Com a màxim, Jaume Matas estarà a la presó tres mesos, tant si està reinserit com si no. Que per alguna cosa Espanya no és un Estat de dret, sinó del revés».
Privatitzar la consulta
Però el ministre ha declarat més coses: «La Generalitat no podrà organitzar una consulta, però una altra cosa serà si alguna entitat privada ho fa». O sigui, que això de votar rai; el que volien és privatitzar. Lògic, és el PP. Miro el mòbil. Tinc aquest missatge: «La seva cançó favorita és Volare, ha dit la nòvia de Monago». Val més riure. Tot i que n’hi ha per plorar, quan els que manen es preocupen més per intimidar els demòcrates que els corruptes. Però bé, va, seguim posant bona cara, no en va Catalunya està protagonitzant «la revolució dels somriures», li he sentit dir a la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals. Val, d’acord, ¿però què passa a partir d’avui?, es pregunta més d’un. Hem passat de la consulta alternativa a consultar quina alternativa queda ara. Perquè si tot el que s’ha fet no serveix i s’ha de tornar a començar, la revolució dels somriures es pot convertir en una riota de revolució.
(El Periodico, 10 de novembre de 2014)
