Maragall no va fer altra cosa que fer un pas més en la seva estratègia d’impuls d’una solució federalista que permetés a Espanya recuperar l’alè descentralitzador de la Constitució i assegurar la consolidació del projecte hispànic de convivència. No deixa de ser significatiu que les dues comunitats autònomes els presidents de les quals van assumir posicions més nacionalistes i vociferants en contra dels moviments federalitzadors promoguts des de Catalunya, és a dir, Extremadura i Castella-la Manxa, siguin actualment uns ferms baluards del poder autonòmic de la dreta popular. “En defensa de Pasqual Maragall” (El País, 10 d’octubre de 2014)