Enviem la Inoxcrom al museu i anomenem ‘cimeres’ tres trobades patètiques
Costa de reprimir el sarcasme: ja està exposada al Museu d’Historia de Catalunya la Inoxcrom -de fabricació catalana!- amb què el president Mas va signar el decret de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre? Va ser un altre “dia històric”, un altre “un abans i un després”, un altre exemple de “l’astúcia” que ens distingeix, a diferència d’aquests ignorants espanyols que treballen poc, roben, malbaraten en exèrcits i no entenen de democràcia.
Des del solemnitzat 27 de setembre s’ha produït una cosa greu a Catalunya: el deteriorament del sentit comú i l’acceptació d’una ficció absurda. En conseqüència, ara ens importa poc exposar-nos al ridícul amb la convocatòria d’una votació a la búlgara, de costellada, com la històrica d’Arenys de Munt del 2009: un 96,2% de vots a favor dóna la independència i 59% d’abstenció.
Que potser és aquest, el paradigma democràtic a què aspira un president que parla anglès?
Han estat 17 dies de vodevil del Paral·lel amb ínfules de la Comédie-Française. Era necessari muntar aquesta obra pretensiosa el desenllaç de la qual no satisfà ningú i deixa en dubte la maduresa de la societat catalana en el seu conjunt? O piques de mans o t’expulsen del tablao. Anem, em temo, cap a una societat de patriotes i altres catalans.
La veritat treu cap: o el Govern de Catalunya intenta negociar sense xantatges previs, sense presses adolescents i amb lleialtat -no han estat anys per tornar diners a Catalunya: la caixa és buida- o aquesta pantomima s’eternitzarà, amb un desgast insuportable que pot desprestigiar els uns i els altres.
El president Mas no parla mai d’independència, però la promociona i ho fa amb metàfores impròpies d’un cap de Govern europeu. Aquest és un procés sense estadistes a Catalunya i així ens va. Les urnes van negar Mas el 2012 i donaran aviat poder a ERC, el pas de la qual per la Generalitat convida a posar-se a tremolar.
-Votem i prou.
El mantra sobiranista ha estat un èxit. Qui és tan cretí, dèspota o insensible per negar-se a una bonica jornada electoral? Hi ha un sector unionista disposat a votar algun dia en un referèndum sempre que pugui dir alguna cosa sobre l’hora, el dia i l’any, i sense preguntes marcades, com pretén el Govern i un sector del país, cada vegada més populista i fantasiós. Omplir els carrers de gent, per nombrosa i simpàtica que sigui, i fer càlculs equívocs sobre la realitat parlamentària no dóna dret de cuixa. Dóna dret a ser escoltat. I com vols que t’escolti i dialogui un president de Govern a qui poses als morros i sense avisar un referèndum encobert cridat a fracassar?
Anem bé, president. Mentrestant, enviem la famosa Inoxcrom a un museu d’història i anomenem cimeres tres reunions patètiques…
(La Vanguardia, 15 d’octubre de 2014)
