“El nostre futur radica en la cooperació i la col·laboració, i no en la separació i la divisió”. “La veritable separació que volem no és del Regne Unit, sinó de la pobresa”. “La veritable independència que volem no és dels nostres veïns, sinó de la desigualtat i l’escassetat. La veritable llibertat i alliberament que volem no és d’un país; volem que tots els països estiguin lliures d’injustícia, ara i sempre”
La majoria silenciosa ja no serà mai més silenciosa.
Vull parlar al poble d’Escòcia sobre la visió patriòtica del futur d’aquesta nació. Estic orgullós de la identitat escocesa. Orgullós de les nostres institucions distintives. Orgullós del Parlament escocès que hem creat.
Orgullós que, amb els poders que li hem donat i sense necessitat de separació, la sanitat escocesa sempre estarà en mans públiques, ben finançada i gratuïta fins que el poble d’Escòcia ho desitgi o necessiti.
Orgullós, també, que estiguem incrementant els poders del Parlament (si demà surt el NO, els beneficis es veuran demà passat), la qual cosa suposarà un canvi millor, més ràpid i més segur que la incertesa i la pertorbació que ofereixen els nacionalistes.
Estem orgullosos -i també és la nostra visió patriòtica- que els escocesos cooperin i comparteixin amb tot el Regne Unit, des d’una política de defensa comuna i una moneda, fins a les pensions i el salari mínim que tenim en les quatre nacions, amb les contribucions com a base per pagar segons les necessitats de cadascun.
Compareu aquesta visió patriòtica amb la visió nacionalista, que posarà fi a tots els vincles amb el Regne Unit, tenint en compte els riscos que comporta.
D’això tracta la votació. No que Escòcia sigui una nació, ja som una nació: ahir, avui i matí. No del Parlament escocès: ja en tenim un i els seus poders són cada vegada majors. En realitat tracta (i aquesta és la qüestió) de trencar tots i cadascun dels vincles amb el Regne Unit. Jo dic que no vull acabar amb les pensions britàniques, els passaports britànics, la lliura britànica, l’estat de benestar britànic, la sanitat britànica i el salari mínim britànic.
Així que, anem a explicar a la gent allò que hem fet junts. Anem a explicar-los que hem lluitat i guanyat una guerra contra el feixisme junts. Anem a dir-los que no hi ha cap cementiri de guerra en el qual no descansin juntes les tropes escoceses, angleses, gal·leses i nord-irlandeses. Lluitem junts, patim junts, ens sacrifiquem junts, plorem junts i després ho celebrem junts. Anem a explicar-los que no només hem guanyat una guerra junts, sinó que també construïm junts la pau, vam crear un servei sanitari junts i aixequem un Estat del benestar junts.
Vam fer tot això sense sacrificar la nostra unió ni la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra tradició com a escocesos. Com a conseqüència, la nostra essència escocesa no s’ha afeblit, sinó que s’ha enfortit. No deixem que una divergència nacionalista trenqui el que hem creat junts. Diguem als indecisos, a qui dubta i a qui ha dit que si està orgullós de ser escocès no pot pel NO, que aquesta és nostra Escòcia.
Anem a dir-los que Escòcia no pertany al Partit Nacional Escocès (SNP). Anem a dir-los que Escòcia no pertany a la campanya del SI. Que no pertany a Alex Salmond, ni a John Swinney, ni a mi, ni a cap altre polític. Anem a dir-los que Escòcia ens pertany a tots. Expliqueu als nacionalistes que no és la seva bandera, la seva cultura, la seva nació o els seus carrers, sinó que és la bandera de tots, la cultura de tots, la nació de tots i els carrers de tots.
Diguem-los que la nostra visió patriòtica és major que el nacionalisme; no volem que Escòcia se’n vagi del Regne Unit, sinó que estigui al capdavant del Regne Unit i, d’aquesta manera, al capdavant del món. Em dirigeixo als indecisos, als insegurs, als que avui pensen votar pel SÍ però poden convèncer-se per votar que NO demà.
Anem a dir-los que nosaltres, els que votem pel NO, estimem Escòcia. L’Escòcia de la Il·lustració escocesa i els inventors escocesos; l’Escòcia pionera del dret al treball i, sí, del dret a una sanitat gratuïta; l’Escòcia autora de l’Estat de benestar i de l’ajuda internacional. Aconseguim tot això i molt més des de dins de la Unió. No malgrat estar en la Unió, sinó a través d’ella. No hi ha una sola part de nosaltres que s’hagi minimitzat per això. Així que ens dirigim als indecisos i als que anaven a votar pel SÍ i ara veuen certs riscos. Parlem-los dels riscos.
Anem a explicar-los els set riscos mortals que ens empenyen cap a una trampa econòmica de la qual no hi ha escapatòria. Amb el SÍ correm el risc d’una moneda disputada, d’un impagament del deute, d’haver d’incrementar milers de milions de lliures per a les reserves monetàries, de pujar els preus a les botigues, d’augmentar els interessos de les hipoteques, d’arriscar un milió de llocs de treball en sectors com la defensa i les finances, i d’un forat negre fiscal.
Abans existia el risc a allò desconegut. Ara, el risc procedeix de la realitat d’allò conegut.
No obstant això, el major risc per a la nostra salut i els serveis públics no és el que planteja la independència. La major amenaça per a la sanitat no és la Unió. La seva major amenaça és el Partit Nacional Escocès, amb el seu pla secret per retallar 500 milions de lliures (630 milions d’euros) en aquest sector.
Anem a explicar a la gent d’Escòcia que no estan salvant la sanitat, sinó utilitzant la sanitat per salvar al Partit Nacional Escocès. Anem a aclarir que al SNP no es van aixecar un matí amb la missió de salvar la sanitat; es van aixecar amb la missió d’utilitzar-la per crear un Estat separat. Diguem als indecisos, als que coneixen els riscos i als que pensen que el SNP és el progrés, que tenim una visió per al futur d’Escòcia.
Una visió que reunirà de nou a una Escòcia dividida. No a una Escòcia intimidada, amenaçada, insultada i recriminada pel món.
Sé que l’Escòcia d’Adam Smith i John Smith és millor i més gran que aquesta. Sí, una Escòcia amb un Parlament escocès que lluita amb força per la justícia. Amb força per a la igualtat a tot el Regne Unit.
No només lluitem per nosaltres; no només busquem la prosperitat, la seguretat i la força per a nosaltres. En tot lloc, en tot moment, en tots els nivells, també al Regne Unit, el nostre instint, el nostre desig, les nostres exigències i el nostre somni per la justícia social no passen per la separació, sinó per un món amb justícia social.
Aquest és el somni pel qual podem viure i amb el qual morirem. Aquesta és la gran causa per la qual mereix la pena lluitar. Perquè la veritable separació que volem no és del Regne Unit, sinó de la pobresa.
La veritable independència que volem no és dels nostres veïns, sinó de la desigualtat i l’escassetat. La veritable llibertat i alliberament que volem no és d’un país; volem que tots els països estiguin lliures d’injustícia, ara i sempre. En un món de discòrdies, conflictes i divisions, un vot pel SÍ enviaria el missatge que els escocesos, que sempre han cooperat a través de les fronteres, en solidaritat i col·laboració amb el Regne Unit, han deixat de compartir i han abandonat el seu afany de col·laboració amb els altres.
Que els escocesos han donat l’esquena a la cooperació i a la solidaritat. Que el país que havia estat un model per al món s’ha fet més petit, i no més gran, als ulls del món. Anem a dir-los que la veritat és la contrària. Divendres que ve, si ens despertem amb què ha guanyat el NO, seguirem sent escocesos, escocesos ahir, avui i demà, i el treball per la justícia social continuarà.
Per tant, jo decidiré el meu vot no per mi, sinó pels meus fills, per tots els fills d’Escòcia i pel seu futur. Als nacionalistes que afirmen que aquest és el nostre moment, àdhuc sabent que la consulta és irreversible, els dic que aquest referèndum no es pot fer només per a la nostra època. Que el vot no pot ser egoista, ni tan sols per un moment.
No es tracta d’una votació per a una època, sinó per a totes. Ja que aquesta consulta no podrà desfer-se ni refer-se, no hem de votar només per a nosaltres, per a aquesta generació i aquest moment. Si no hi ha volta enrere, hem de pensar en els nostres fills, el nostre futur i el segle que tenim per davant. Per això, si tens dubtes sobre el futur incert, si tens preguntes sense contestar, si no t’han explicat alguns riscos, si no ho saps, has de votar que NO.
Però si, com jo, creus que el que ens espera no és la separació, sinó la justícia mitjançant la cooperació, et dic:
Mantingues la dignitat. Tingues confiança. Els nostres valors són els del poble escocès. Tingues confiança. El nostre Parlament escocès respon a les necessitats i aspiracions del poble escocès. Tingues confiança. El nostre futur radica en la cooperació i la col·laboració, i no en la separació i la divisió. Aquesta unitat és la nostra força. Tingues confiança per aixecar-te, fer-te sentir i dir per Escòcia: no ara, no en aquest moment, no als riscos, no, gràcies.
Tingues confiança per aixecar-te, fes-te sentir i digues, pel futur d’Escòcia: “NO”.
