On és el centre federal de prevenció i control de malalties coordinat amb tots els directors de salut pública de les comunitats autònomes? On és el nostre Thomas Frieden que en contacte directe amb Obama i amb coneixement científic provat informa de forma veraç i continuada la ciutadania? Es va explorar realment la possibilitat d’ingressar els pacients en un altre centre hospitalari encara que fos d’una altra comunitat autònoma amb un nivell superior de garanties d’aïllament? Competim entre autonomies o cooperem?
Les repetides crides des de fa més de sis mesos d’associacions solidàries com Metges sense Fronteres per atendre una nova epidèmia que havia esclatat a l’Àfrica, arribaven a les orelles indiferents dels països desenvolupats. Mentre miraven cap a un altre costat, el contagi s’ha fet visible en els professionals sanitaris i cuidadors, i en els missioners i missioneres que havien dedicat les seves vides a la solidaritat amb els més pobres i els més oblidats del planeta. Per a ells i elles tot el nostre respecte, però tota la nostra indignació contra la falta de coordinació i d’eficiència de l’ajuda internacional als països afectats, que ha fallat d’una manera miserable.
Els mecanismes de govern mundial davant guerres, genocidis i catàstrofes, que amb prou feines es posen de manifest amb vetos continus entre grans potències, han fallat. Aquest error en la governança mundial també s’ha posat de manifest a Espanya. Hem presenciat durant una setmana com l’absència de mesures de govern i d’un real govern compartit, entre tots els nivells de decisió -que és un dels grans aspectes que li falta a l’Estat de les autonomies per ser un estat federal i eficient- han contribuït al caos, a la confusió i al desencert.
Vam repatriar un missioner, sense recordar que ja l’any 2008 la Comunitat de Madrid s’havia estalviat la Direcció General de Salut Pública repartint competències i que el mateix hospital en què es volia ingressar els malalts ja s’havia començat a desmantellar per convertir-lo en sociosanitari.
Comunicació millorable
Però a més a més de l’atenció, la comunicació a la ciutadania és francament millorable. On és el centre federal de prevenció i control de malalties coordinat amb tots els directors de salut pública de les comunitats autònomes? On és el nostre Thomas Frieden que en contacte directe amb Obama i amb coneixement científic provat informa de forma veraç i continuada la ciutadania? Es va explorar realment la possibilitat d’ingressar els pacients en un altre centre hospitalari encara que fos d’una altra comunitat autònoma amb un nivell superior de garanties d’aïllament? Com organitzar la sanitat a Espanya? Competim entre autonomies o cooperem?
El catedràtic de Salut Pública Miquel Porta ja ha advertit: «Si tot es dilueix ningú és responsable de res». Però quan la vicepresidenta del Govern assumeix l’aparença d’agafar el comandament de la situació continuem improvisant, perquè el més important no és que algú mani sinó que algú governi. Governar assessorant-se amb els excel·lents professionals de Salut Pública que té a tot Espanya. La situació és greu i hem de respondre tots amb una solidaritat extrema. És el moment de construir la responsabilitat col·lectiva. No només falta lideratge, falta un verdader Estat federal amb govern compartit en sanitat i en tots els altres camps. No volem que ens manin, sinó compartir el govern de les necessitats de la nostra ciutadania.
