El moviment independentista català s’ha convertit, com ho anomenen els sociòlegs, en una “religió de substitució. Aquesta boníssima gent aplegada a Barcelona des de fa tres anys a les concentracions de l’Onze de Setembre busquen el paradís a la terra i, amb una esperança i una fe que només poden ser descrites en termes religiosos, celebren una litúrgia massiva amb els ulls clavats al firmament, però no a la terra. “Política i religió” (El País, 18 de setembre de 2014)