Avui sembla ja que tots sabem que érem federalistes sense saber que ho érem: el soberanisme rampant ha fet advertir a els qui no ho som (ni ho creiem avantatjós ni necessari) que l’Estat construït des de 1978 i revisat en els successius Estatuts ha de ser preservat com a valor fundador d’un Estat europeu. Cal oferir la recomposició d’un Estat en el qual tots som fonamentalment semblants amb accent obert o tancat, amb propensió al mar o la muntanya, amb afició als cargols o a la perdiu escabetxada, i poc més. “Después de la liturgia” (El País, 13 de setembre de 2014)