¿Es pot admirar i aplaudir l’èxit rotund de la V, amb una multitud que sortia al carrer per tercer any consecutiu, amb la mateixa il·lusió, amb la mateixa alegria i sense provocar ni un sol incident, però alhora dir que aquesta mobilització ha comptat amb suports institucionals dels quals no gaudeix cap mobilització que es convoca a Catalunya com, per exemple, les que protesten contra les retallades en educació del curs que avui mateix comença?
¿Es pot admetre que la capacitat mobilitzadora dels independentistes s’acosta a la perfecció, i alhora reconèixer que s’han trobat un aliat perfecte anomenat Mariano Rajoy? ¿Es pot afirmar que és insultant pregonar que se li ha rentat el cervell a més d’un milió de catalans a través dels informatius de TV-3, però alhora sostenir que el paper propagandístic de la televisió pública ha estat vital per fer més popular l’independentisme?
¿Es pot criticar TV-3, i alhora dir que la informació de TVE sobre l’independentisme coixeja justament del peu contrari i provoca la mateixa vergonya? ¿Et pot semblar cívica, reivindicativa, festiva i fins i tot estètica una protesta que consisteix a formar una V amb els colors de la bandera catalana, i alhora dir que molts dels que hi van participar sentirien terror davant una manifestació igual de cívica, reivindicativa, festiva i fins i tot estètica, però que en comptes de quatre barres tingués els colors de la rojigualda, i fins i tot els dirien fatxes? ¿I si fos la Tricolor els dirien antisistema?
Les portades
¿Et pot semblar necessari que se celebri el Tricentenari, però alhora indignar-te sabent el dineral públic que s’ha gastat en un moment en què diuen que no hi ha diners per a res? ¿Et pot fer fàstic que una ambaixada espanyola censuri la presentació del llibre d’Albert Sánchez Piñol -elogiat pel mateix Rajoy-, i alhora sentir vergonya aliena quan l’Ajuntament de Barcelona retira les banderoles d’una exposició fotogràfica perquè la imatge era la d’un torero?
¿Et poden semblar ofensives portades de segons quina premsa madrilenya, però alhora et pot resultar trampós l’ús que se’n fa a Catalunya, com si tots els espanyols pensessin com l’editorialista de La Razón? ¿Et pot semblar una evidència que la majoria dels catalans volen votar com ha de ser la seva relació amb Espanya, i alhora entendre que hi hagi espanyols als quals els agradaria votar perquè una decisió així els pot afectar?
Arribats a aquest punt, fins i tot et pot semblar més necessari que mai començar a destensar la corda, però crec que hi ha massa interessos per deixar d’alimentar el conflicte. Benvinguts a l’època dels blancs i els negres. Els grisos, els matisos, hauran d’esperar.
