El pujolisme havia engendrat l’expressió “oasi català”, com un autoelogi a la forma civilitzada d’entendre la rivalitat política a Catalunya, en contraposició a la mala educació i modals barroers de Madrid. Mentre aquí mantenim el fair play perquè som madurs i europeus, allà s’esbudellen entre ells perquè són primitius i de poble. El temps va anar deformant el significat de l’oasi fins a transformar-lo en sinònim d’opacitat, amiguisme, impunitat i endogàmia. “L’opacitat en temps de l’oasi pujolista” (eldiario.es, 08 d’agost de 2014)