Que uns fastos que porten com a lema Viure lliure hagin portat algunes persones a
reclamar el boicot a Amnistia Internacional (AI) sembla, com a mínim, surrealista. En
l’arrel de l’embolic, la cerimònia d’entrega del premi Ambaixador de Consciència, el
més prestigiós d’AI. Segons Toni Soler, comissari municipal del Tricentenari, l’entrega
s’havia de celebrar a Barcelona en el marc commemoratiu del 1714, però Amnistia
Espanya hauria vetat l’acte per interès polític. La versió de l’oenagé és totalment
diferent, assegura que no va confirmar mai Barcelona com a seu, que actualment està
centrada a combatre els efectes de la crisi i recorda la seva radical imparcialitat política.
L’empipament de Soler es va encomanar a través de la xarxa i es van alçar veus animant
a boicotejar l’oenagé. Davant l’aïrada reacció, Soler va negar que aquesta fos la solució,
però sí que va animar a «convèncer els seus membres de la necessitat que assumeixin
com a propi el dret a decidir». És lògic que qualsevol causa busqui líders d’opinió que
l’abanderin. Vincular AI a la causa hauria estat un èxit notable per als independentistes,
però creure que una entitat que recalca la seva independència «de tot Govern, ideologia
política, interès econòmic o credo religiós» pot trair la seva essència d’imparcialitat,
demostra un excés d’ingenuïtat, imperícia o vanitat. Promoure el boicot a AI perquè no
balla al ritme desitjat, ja és caure en el deliri.
“El Periódico”. 11 de desembre
