L’Associació Federalistes d’Esquerres té el seu origen el setembre de 2012 quan un grup de coneguts i amics veu la necessitat d’obrir un espai federalista des de la societat civil amb ànim de fer sentir aquesta veu en el complex escenari polític nascut a Catalunya després de la Diada. Són Joaquim Coll, Manuel Cruz, Ana Sanz, Antonio Sitges-Serra, Carles Pastor i Francesc Trillas, provinents de l’àmbit universitari i periodístic.
Davant la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades, neix el document Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres que té força ressò mediàtic i recull en poc temps més de 2.600 signatures de suport. Aquest text palesa la preocupació per la sortida en fals que suposa la opció sobiranista, la necessitat d’una alternativa europeista i social a la crisi i la conveniència de proposar una reforma territorial que segueixi els principis i els valors federals. Tot això amb independència de les opcions polítiques defensades pels partits amb representació parlamentària i amb l’ànim de mobilitzar la societat civil en defensa de l’Estat de benestar i d’una veritable democràcia, malauradament malalta per la partitocràcia, la corrupció, la manca de lideratges i la desafecció ciutadana envers la política. La bona acollida del manifest va empènyer als autors a convocar un primer acte de trobada, invitant a tots els signants, amb la finalitat de donar a conèixer l’embrió d’un moviment cívic federalista i de recolzar els ànims de tots aquells que, compartint aquesta sensibilitat, se sentien aïllats per la pressió mediàtica i el rebombori secessionista.
El 8 de novembre de 2012, poc abans de l’inici d’un procés electoral que es clouria amb una inesperada patacada per a CiU, la Crida va omplir el Teatre Goya de Barcelona. Prengueren la paraula catorze ciutadans i ciutadanes provinents dels sectors més diversos: l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, el cineasta Albert Soler, l’arquitecte Xavier Monteys, l’estudiant universitària Clara Fernández, l’editor Daniel Fernández, el dirigent estudiantil Eloi Cortés, els economistes Montserrat Pareja i Francesc Trillas, el jurista Cesáreo Rodríguez Aguilera, el sindicalista Carles Vallejo, els metges Antonio Sitges-Serra i Carme Valls, i els filòsofs Anna Estany i Manuel Cruz. Tots ells van expressar la seva satisfacció per poder participar en un acte d’afirmació federal i de clara proposta per un gir social de la política catalana i d’alternativa a l’independentisme.
El resultats electorals del 25-N i el pacte subscrit per CiU i ERC, ens duu els primers mesos de 2013 a un moment de reflexió entorn de la conveniència d’organitzar i donar suport legal a una associació que promogués la opció federalista i anés concretant els eixos essencials de les seves futures activitats. Neix així un segon document promogut pels mateixos autors amb un títol prou explícit: Catalunya sense fronteres , i la proposta d’una nova trobada a la que van ser invitats els 100 primers signants de la Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres. Calia valorar la decisió de legalitzar una associació on confluïssin les diverses iniciatives impulsades des de la societat civil. El document fixa quatre grans objectius: la regeneració democràtica, la transformació del model autonòmic en un de federal, la reforma constitucional i la decisió sobre la forma d’Estat.
Sota el paraigües d’aquest segon document, es convoca l’acte que aferma la decisió de crear l’Associació Federalistes d’Esquerres i que té lloc a la Sala Ivanow de La Sagrera, a Barcelona, el 30 de maig de 2013. Participen presencialment una cinquantena dels 100 primers signants del manifest inicial, tots ells -encara que amb diferents opinions sobre l’estratègia idònia per afrontar una possible consulta secessionista derivada del pacte CiU/ERC- recolzen la iniciativa del grup promotor de fundar una associació en defensa del federalisme i d’una regeneració democràtica amb un clar accent social. En resum: l’associació afronta las tasques de generar, recopilar i divulgar continguts i propostes, tant teòrics com de resposta a qüestions concretes, a fi de divulgar la cultura federal i combatre així tant la via secessionista com l’immobilisme recentralitzador del nacionalisme espanyol. L’associació es proposa també establir contactes i lligams amb personalitats, grups i espais federalistes de la resta d’Espanya.
En aquest moment crucial en el naixement de la associació vam comptar amb la incorporació d’en Domènech Benet, Xavier Roig i Pedro López Provencio que, juntament amb el nucli promotor, constitueixen la junta gestora encarregada de redactar els estatuts de la nova associació i legalitzar-la en el context de la Llei orgànica reguladora del dret d’associació i del llibre tercer del Codi civil de Catalunya. La constitució formal de l’Associació Federalistes d’Esquerres es produeix el 23 de juliol de 2013.
I aquí estem, a les portes d’una assemblea constituent en la que ens trobarem els socis promotors i els fundadors. Volem comptar amb tots els que participin de l’ideari federal i europeista, i comparteixin la preocupació per la pobresa i l’exclusió social fruit de la crisi econòmica, d’unes receptes conservadores i d’un ordre social injust i depredador de la natura. Volem, a més, debatre sobre les iniciatives que caldrà emprendre en els propers mesos en l’incert i alhora estimulant escenari de la política catalana, espanyola i europea. S’acosten moments difícils. No és exagerat parlar d’una segona transició en què caldrà cercar la confluència amb el màxim nombre de forces polítiques per tal de retrobar l’impuls democràtic i social que hem anat perdent en el camí de la intransigència i la confrontació.
