Qui som
Federalistes d’Esquerres és una associació nascuda al juliol de 2013 però que té els seus orígens al setembre de 2012. Actualment està presidida pel filòsof Manuel Cruz. L’integren, a més, Antonio Sitges-Serra (vicepresident), Carme Valls-Llobet (vicepresidenta), Joaquim Coll (vicepresident), Pedro López Provencio (secretari) i Domènec Benet (tresorer).
Com vocals figuren: Ana Sanz, Beatriz Silva, Carlos Jiménez Villarejo, Carles Pastor, Daniel Inglada, Eloi Cortès, Francesc Arroyo, Francesc Trillas, Siscu Baiges, Joan Botella, José Luis López Bulla, Laura Freixas, María Cristina Simó, Victòria Camps, Xavier Roig, Anna Estany i Montserrat Pareja Eastaway.
Entre els seus membres es troben nombrosos ciutadans de diferents orígens professionals i culturals, i de diverses sensibilitats progressistes.
D’on venim i què volem
L’Associació Federalistes d’Esquerres té el seu origen el setembre de 2012 quan un grup de coneguts i amics veu la necessitat d’obrir un espai federalista des de la societat civil amb ànim de fer sentir aquesta veu en el complex escenari polític nascut a Catalunya després de la Diada. Es tracta de Joaquim Coll, Manuel Cruz, Ana Sanz, Antonio Sitges-Serra, Carles Pastor i Francesc Trillas, provinents de l’àmbit universitari i periodístic. Davant la convocatòria d’eleccions autonòmiques anticipades, neix el document Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres que té força ressò mediàtic i recull en poc temps més de 2.600 signatures de suport.
Aquest text palesa la preocupació per la sortida en fals que suposa la opció sobiranista, la necessitat d’una alternativa europeista i social a la crisi i la conveniència de proposar una reforma territorial que segueixi els principis i els valors federals. Tot això amb independència de les opcions polítiques defensades pels partits amb representació parlamentària i amb l’ànim de mobilitzar la societat civil en defensa de l’Estat de benestar i d’una veritable democràcia, malauradament malalta per la partitocràcia, la corrupció, la manca de lideratges i la desafecció ciutadana envers la política.
La bona acollida del manifest va empènyer als autors a convocar un primer acte de trobada, invitant a tots els signants, amb la finalitat de donar a conèixer l’embrió d’un moviment cívic federalista i de recolzar els ànims de tots aquells que, compartint aquesta sensibilitat, se sentien aïllats per la pressió mediàtica i el rebombori secessionista.
El 8 de novembre de 2012, poc abans de l’inici d’un procés electoral que es clouria amb una inesperada patacada per a CiU, la Crida va omplir el Teatre Goya de Barcelona. Prengueren la paraula catorze ciutadans i ciutadanes provinents dels sectors més diversos: l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, el cineasta Albert Solé, l’arquitecte Xavier Monteys, l’estudiant universitària Clara Fernández, l’editor Daniel Fernández, el dirigent estudiantil Eloi Cortés, els economistes Montserrat Pareja Eastaway i Francesc Trillas, el jurista Cesáreo Rodríguez Aguilera, el sindicalista Carles Vallejo, els metges Antonio Sitges-Serra i Carme Valls-Llobet, i els filòsofs Anna Estany i Manuel Cruz. Tots ells van expressar la seva satisfacció per poder participar en un acte d’afirmació federal i de clara proposta per un gir social de la política catalana i d’alternativa a l’independentisme.
El resultats electorals del 25-N i el pacte subscrit per CiU i ERC, ens duu els primers mesos de 2013 a un moment de reflexió entorn de la conveniència d’organitzar i donar suport legal a una associació que promogués la opció federalista i anés concretant els eixos essencials de les seves futures activitats. Neix així un segon document promogut pels mateixos autors amb un títol prou explícit: Catalunya sense fronteres , i la proposta d’una nova trobada a la que van ser invitats els 100 primers signants de la Crida a la Catalunya Federalista i d’Esquerres. Calia valorar la decisió de legalitzar una associació on confluïssin les diverses iniciatives impulsades des de la societat civil. El document fixa quatre grans objectius: la regeneració democràtica, la transformació del model autonòmic en un de federal, la reforma constitucional i la decisió sobre la forma d’Estat.
Sota el paraigües d’aquest segon document, es convoca l’acte que aferma la decisió de crear l’Associació Federalistes d’Esquerres i que té lloc a la Sala Ivanow de La Sagrera, a Barcelona, el 30 de maig de 2013. Participen presencialment una cinquantena dels 100 primers signants del manifest inicial, tots ells -encara que amb diferents opinions sobre l’estratègia idònia per afrontar una possible consulta secessionista derivada del pacte CiU/ERC- recolzen la iniciativa del grup promotor de fundar una associació en defensa del federalisme i d’una regeneració democràtica amb un clar accent social.
La constitució formal de l’Associació Federalistes d’Esquerres es produeix el 23 de juliol de 2013 i la seva presentació davant la societat civil el 25 de setembre de 2013 en un acte públic realitzat a L’Ateneu barcelonès. El passat 23 de novembre va ser triada en la primera assemblea general de socis celebrada al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat la Junta Directiva de la plataforma.
La constitució d’aquesta Junta Directiva és un pas més en la consolidació d’un col·lectiu que, al marge d’interessos partidistes, es proposa defensar i divulgar els principis del federalisme. L’objectiu de Federalistes d’Esquerres és impulsar una reforma constitucional –que creu inajornable– perquè Espanya s’articuli com un Estat plenament federal, i advoca per una sortida de la crisi econòmica que suposi la recuperació de l’Estat de benestar per a garantir així la igualtat d’oportunitats i la justícia social.
