Des del sindicalisme de classe democràtic i confederal que professem els sindicalistes de base, independentment del sindicat al que estem afiliats i afiliades, veiem amb molta preocupació la situació que estem patint els darrers anys el conjunt de la ciutadania, on els drets laborals i socials s’han conculcat fins a límits insostenibles; on el deteriorament dels serveis públics, la sanitat, l’ensenyament, la cura a les persones dependents, les relacions laborals als centres de treball; on l’extrema precarització i el menyspreu de l’ocupació, s’han convertit en un mal endèmic que tots i totes hem d’assumir amb resignació, seguint la millor tradició judeocristiana, amb falses promeses de paradisos i millor vida incloses.
Els treballadors i treballadores de Catalunya, igual que els de la resta d’Espanya, amb els quals ens uneixen moltes més coses que amb alguns empresaris o banquers que s’han declarat independentistes i capdavanters de la llibertat, som els grans damnificats d’aquesta crisi, amb una legislació que ens ha conduit a la pobresa, amb una Reforma Laboral que ha maltractat a la ciutadania de Catalunya de forma més violenta que altres territoris de l’Estat Espanyol, i que ningú s’ha plantejat ni desobeir ni desconnectar, mentrestant s’anaven empobrint els treballadors i treballadores, s’esquarterava l’ocupació i queien petites i mitjanes empreses de molts sectors enfront les grans corporacions.
Per nosaltres és evident que l’Estat necessita una profunda reforma; que l’anomenat Estat de les Autonomies no respon a les necessitats ni de la societat ni dels pobles; que és necessari que políticament s’estableixi un marc que permeti una redistribució de la riquesa basada en les reformes fiscals, laborals i socials que canviï la deriva a la qual ens trobem immersos tota la classe treballadora d’Espanya.
Els sindicalistes estem acostumats al diàleg, a la negociació, a la gestió del conflicte, a procurar cercar el bé col·lectiu per sobre d’interessos individuals o partidistes, ja que ha estat amb la ferma negociació i pacte com hem millorat les condicions laborals i socials a Espanya i Catalunya, millores i drets que des de fa anys es volen carregar a cop de decrets i lleis.
L’estat Espanyol necessita reformar-se, ha d’afrontar una realitat diferent de la de fa 40 anys. No creiem en el model autonomista per entendre que ja està esgotat, però tampoc creiem en el model secessionista o independentista, una aventura que ens pot abocar al desastre.
Molts sindicalistes creiem en el federalisme, en un model federal que serveixi perquè Catalunya encaixi perfectament a l’Estat Espanyol, doncs som i ens sentim catalans i catalanes però també espanyols i espanyoles; tots junts, colze a colze, hem lluitat i mort per la llibertat i la democràcia i no volem una Catalunya fora d’Espanya pero tampoc diluïda en ella. Volem la garantia de la nostra llengua i cultura, un nou pacte fiscal solidari però just, el desenvolupament del marc català de relacions laborals, un model educatiu i sanitari d’acord a les necessitats de la gent del país, en definitiva un pacte d’Estat que abordi les reformes necessàries, incloses les constitucionals, per establir un model de convivència al segle XXI.
Creiem en un model federal, basat en la negociació i el pacte, en un model social cohesionat, en una societat que tingui cura dels seus infants i dels seus grans, dels seus dependents, on les relacions laborals es basin en l’equilibri de les parts i la fiscalitat respongui a criteris progressius i proporcionals.
Estem davant actituds polítiques d’enorme irresponsabilitat, amb amenaces d’unilateralitat per les dues parts, arrogant-se uns i altres el dret a expressar què vol el poble de Catalunya i què vol el poble Espanyol, primant l’emocionalitat per sobre de la racionalitat en un pur exercici electoralista.
Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes.
Nosaltres estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que ens permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones, dels treballadors i treballadores,
AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!
