Albert Garrido: “Nacionalismes en ascens”

La globalització ha desenterrat els mites nacionals i ha restablert la seva vigència a causa dels costos socials de les finances i el comerç sense fronteres, de l’asimetria cada cop major en el repartiment de la riquesa, del gradual descoronament de l’Estat del Benestar a Europa, del model social regressiu articulat per les economies emergents,…

Peru Erroteta: “Fronteres”

En això estem: un Estat, una bandera, un exèrcit, una frontera. Com si el món s’hagués aturat en el romanticisme vuitcentista. Va semblar que amb els acords de Schengen, quan Europa presumia de balneari, les fronteres estaven destinades a ser un anacronisme, que és el que són. Però els fets, tossuts, s’obstinen a demostrar-nos el…

Francesc Valls: “Concurs d’idees”

(El País) El sobiranisme majoritari persisteix en el relat que la independència arribarà com un part sense dolor, perquè el cos de la societat catalana i de la seva Administració realitzen la gimnàstica conduent a un feliç resultat. Mentre aquesta complexa cartografia política rep els últims retocs, la realitat segueix el seu camí. És bo…

Carlos Jiménez Villarejo: “Quin referèndum?”

Entre les opcions per abordar la crisi política que viu Catalunya, com una reforma constitucional en sentit federal, el referèndum és una opció legítima –encara que generaria tensions indesitjables– per conèixer de forma directa, precisa i concloent la voluntat dels ciutadans. Però ha d’assumir inexcusablement el marc democràtic, vigent o reformat. El problema segueix pendent…

Emma Riverola: “Miserables”

Si un excel·lent escriptor no és digne de Barcelona per les seves opinions sobre el procés, ¿a on anem? ¿Deixem de llegir Vargas Llosa per les seves crítiques al nacionalisme? ¿Estripem els quadros de Dalí per filofranquista? ¿Cremem els llibres de Pla o els de Borges? ¿Renunciem a la ironia, a les veus crítiques, al…

Xavier Arbós: “Transitorietat problemàtica”

Canviar les normes electorals amb una llei de desconnexió pot obrir una crisi política majúscula. L’oposició es queixaria per un canvi irregular, a mida d’una majoria parlamentària que no té un suport proporcional equivalent entre els votants. I si no hi ha consens sobre les regles de joc, difícilment s’acceptaran els resultats. “Transitorietat problemàtica” (El…