Emma Riverola: “El nostre mur”

S’hauria pogut dedicar temps i esforços –molt temps i molts esforços– per intentar superar el mur legal. Però, en lloc d’això, s’ha optat per congregar una multitud als seus peus, embellir el que hi ha darrere del mur, fins i tot negar la seva existència, i organitzar constants espectacles per mantenir viu l’anhel de superar-lo.…

Jordi Mercader: “D’heroi a indigne bocamoll”

El llenguatge utilitzat per Vidal és propi del més reprotxable dels personatges d’Orwell. “Tenim les vostres dades”, “sabem quins jutges juraran fidelitat a la república catalana”, “tots esteu fitxats”, o sigui, que saben on vivim cada un dels catalans i estarien disposats a utilitzar-ho en benefici de la causa, pel que ha dit el jutge. Molts…

Siscu Baiges: “Pollastres catalans, vaques espanyoles”

La llet, els pollastres o la taronjada no s’haurien de comercialitzar més o menys perquè en la seva publicitat hi hagi estelades, castellers o banderes espanyoles. Ho trobo tant desafortunat com la tradició islàmica de menjar només carn d’animals que han estat sacrificats d’una forma determinada, inclosa l’obligació que estiguin mirant cap a La Meca…

Lluís Bassets: “Bala de plata”

La debilitat del processisme és extrema. Parlar de lideratges és un sarcasme. La seva capacitat d’aglutinar majories està estancada. Tres vegades ha demostrat la seva força i també les seves limitacions, a enorme distància del que es necessitava per saltar els altíssims murs de la legalitat i del reconeixement internacional. Només queda, mentrestant, la bala…

Emma Riverola: “Elogi de la humil indiferència”

Hi ha una indiferència respecte a la qüestió nacional que prefereix reservar les forces per a altres batalles, que pensa que canviar de bandera i de timoner no ens permetrà trobar rumbs nous. Bàsicament, perquè les solucions encara estan per inventar-se i que seran globals o no seran. “Elogi de la humil indiferència” (El Periodico,…

Antoni Puigverd: “Una sortida” (La Vanguardia)

Durant els darrers cinc anys, el plet català només ha tingut dos actors: independentisme i immobilisme. Moviment contra paràlisi. Amb els anys, passat el pic de l’eufòria, l’independentisme ha anat descobrint els seus límits. Eleccions i enquestes sempre diuen que és el corrent capdavanter, però que no té prou força per promoure un canvi excepcional.…