ActualitatNotíciesTertúlia

L’historiador planteja en clau d’humor la necessitat de crear un ‘Consell Assessor per a la Transició Federal’ que contribueixi a que la societat assumeixi el que significa la cooperació, el diàleg i el pacte en la vida política

(per Beatriz Silva) Per què no hi ha federalistes de dretes a Espanya? És el federalisme una utopia rupturista? Com ​​ha influït la tradició federalista de pensadors i polítics com Pi i Margall a les propostes de reforma federal actuals? Són algunes de les qüestions que es van abordar en la tertúlia federalista amb Àngel Duarte celebrada el passat dijous a la llibreria Alibri.

Àngel Duarte, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona i especialista en federalisme i republicanisme, temes en què ha centrat gran part de la seva investigació i pel qual ha estat guardonat, va analitzar la tradició federalista de les esquerres a Catalunya i Espanya. Una tradició que es remunta a la primera meitat del segle XIX i que va estar estretament vinculada amb les idees republicanes, una temàtica que Àngel Duarte va intentar vincular amb els plantejaments de reforma federal que s’impulsen actualment.

Què s’entén per “esquerres”? Segons Duarte el que unifica els diferents moviments que poden ser englobats sota aquest concepte és la lluita pels canvis socials des del principi de la igualtat. “Això és el que singularitza les esquerres, és el que les caracteritza si les projectem en el temps. Les primeres propostes federals es remunten a Espanya a la dècada dels anys 30 del segle XIX i estan vinculades a superar la lògica de l’exclusió de la política i a la construcció d’un Estat republicà “, va assenyalar l’historiador que va analitzar com la tradició federal i republicana no va ser un producte de laboratori sinó que va estar estretament lligada a l’acció.

Duarte va reconèixer que no sempre el federalisme ha donat les mateixes respostes a l’organització territorial i a una ordenació més justa de la societat encara que al seu parer, en el segle XIX va estar més vinculat a una actitud rupturista que en l’actualitat. “El federalisme que es planteja avui, el 2017, és molt més reformista i per això no pot ser considerat una utopia com si podrien ser-ho les postures independentistes, cosa que les dota d’un component èpic que el federalisme aparentment no té”, ha assenyalat.

Àngel Duarte va recordar com els plantejaments federalistes van ser molt intransigents durant la Primera República i aspiraven a dotar a l’Estat des de dalt d’un marc constitucional federal que articulés pactes de regions històriques mancomunades. “Des d’un punt de vista històric, totes les esquerres a Espanya han fet seva la perspectiva federal, algunes convertint-les en element identificador i altres d’una manera més delimitada”, ha assenyalat.

Àngel Duarte va dedicar una part de la seva intervenció a analitzar l’obra de Pi i Margall i el paper que va jugar al segle XIX el Partit Republicà Federal i va reconèixer que aquesta tradició no és directament aplicable al moment actual. Segons Duarte, “s’ha d’assumir com una tradició que ha de ser modernitzada i abordar les reformes des del punt de vista de l’actual Estat de les autonomies”. Va reconèixer també que una de les qüestions més difícils d’abordar és la manca de cultura federal (conceptes com la igualtat i la fraternitat entre pobles) i ha advocat perquè una possible reforma federal no es plantegi com l’alternativa davant el fracàs d’altres alternatives.

“Una perspectiva federal a Espanya no pot prescindir dels elements identitaris que estan presents i que no poden ser negats, no es pot construir un projecte polític prescindint de la realitat”, ha assenyalat. En aquest sentit va justificar que no hi hagi ‘federalistes de dretes’ a Espanya perquè els partits d’aquest espectre polític tendeixen a negar la qüestió identitària, encara que va recordar també que el federalisme és un plantejament transversal i que la prova d’això és l’existència de molts partits polítics federalistes en altres països que no són d’esquerres.

Àngel Duarte va acabar plantejant en clau d’humor la necessitat de crear un Consell Assessor per a la Transició Federal que contribueixi a un canvi formatiu i educatiu de la societat que, al seu parer, necessita assumir el que significa la cooperació, el diàleg i el pacte en la vida política.