ActualitatNotícies

“L’emigració continuarà, i en lloc de rebre-la els països europeus tracten de contenir-la; mentrestant, es produeix un creixent pes polític dels moviments populistes i xenòfobs, nacionalistes i oposats a Europa”. “Els refugiats no poden ser rebutjats o immobilitzats per filferros de pues”. “Spinelli volia una Europa federada i no confederada. La diferència és molt forta”. “Les multituds d’immigrants, la desocupació i les desigualtats creixents estan fent que el naixement d’una federació europea sigui més necessària que mai”

L’entrevista (per Eugenio Scalfari). La Repubblica, 5 de febrer de 2016*

Em vaig trobar amb Laura Boldrini el passat 2 de febrer a la seva residència a la Cambra de diputats que presideix. El tema que volia discutir amb ella era el d’Europa, que durant molt temps s’ha convertit en dominant en la seva ment i també en la seva missió política.

Europa es desfà a trossos mentre la situació que ens envolta es torna cada vegada més dramàtica: la transhumància de pobles sencers, la civilització global que mai havia existit en la seva forma actual, i que les noves tecnologies han fet que sigui encara més real pel moviment de mercaderies , del capital, de cultures, de llengües; guerres locals cada vegada més àmplies i sanguinàries; el fonamentalisme ideològic i religiós que va donar origen a les formes de terrorisme brutal i globalitzat; finalment, la necessitat d’Estats de dimensions continentals que tinguin l’oportunitat d’interactuar entre si en pau, però lliurement, creant una realitat multipolar essencial per actuar en una societat global: els Estats Units d’Amèrica, Xina, Índia, Brasil, Àfrica del Sud.

Europa hauria d’afegir-se a ells perquè el nostre és un continent dotat d’una història antiga, d’una cultura, una civilització i una antiga riquesa que el converteixen en una de les realitats més poderoses del planeta. Hauria de, però per desgràcia no es pot perquè Europa no existeix com un estat, i després de la caiguda de l’Imperi Romà, mai no ha existit. És un mosaic de països, 28 per ser exactes, 19 dels quals han creat una moneda comuna, units entre ells per vincles confederals, i dirigit per les institucions de la Confederació, entre les quals hi ha els líders dels 28 governs que decideixen quan ho fan sobre assumptes comuns i quan decideixen és per unanimitat o per majoria qualificada.

Foto Fabio Cimaglia / LaPresse.Roma 14-04-2015.Politica.Tempio di Adriano. Presentazione del libro "Lo Sguardo Lontano" di Laura Boldrini.Nella foto Laura Boldrini..Photo Fabio Cimaglia / LaPresse.Rome 14-04-2015.Politic.Temple of Hadrian. Presentation of the book "Lo Sguardo Lontano" by Laura Boldrini.In the photo Laura Boldrini. .

Foto Fabio Cimaglia / LaPresse.Roma 14-04-2015.Politica.Tempio di Adriano. Presentazione del libro “Lo Sguardo Lontano” di Laura Boldrini.Nella foto Laura Boldrini..Photo Fabio Cimaglia / LaPresse.Rome 14-04-2015.Politic.Temple of Hadrian. Presentation of the book “Lo Sguardo Lontano” by Laura Boldrini.In the photo Laura Boldrini. .

Es pot seguir així?, pregunto a Laura Boldrini.

“No, no es pot seguir així, sobretot en un moment de crisi econòmica que ha durat una dècada i un terrorisme atroç que s’està estenent dia a dia. Les masses d’immigrants, la desocupació i la pobresa, les desigualtats cada vegada majors, fan que sigui cada vegada més necessària la creació d’una federació europea, però s’han donat passos en aquesta direcció. Un d’ells, entre els més adequats, va ser l’acord de Schengen, una petita ciutat a la vora del riu Mosel·la, quan es van suprimir les fronteres interiors dels principals països europeus. Però ara, a causa de la immigració massiva en els últims mesos, aquests límits s’han restaurat gairebé a tot arreu, i en alguns països fins i tot amb la construcció de murs i tanques inviolables “.

Però aquests estats, especialment Alemanya, diuen que en pocs mesos més serà restituït. Creu vostè que això succeïrà?

“Per desgràcia, em sembla molt difícil, l’emigració continuarà, i en lloc de rebre-la els països europeus tracten de contenir-la; mentrestant, es produeix un creixent pes polític dels moviments populistes i xenòfobs, nacionalistes i oposats a Europa i la moneda comuna”

Aquest és el futur que vostè preveu?

“Per desgràcia, sí, i si no hi ha una opinió pública d’un to completament diferent, el somni europeu es dissoldrà. Em temo que això succeeixi, i per això jo estic fent tot el que crec útil per revertir aquesta tendència”

Fins al moment vostè ha intentat i ha aconseguit en part reunir a quatre presidents de les càmeres amb l’objectiu declarat dels Estats Units d’Europa. Aquest esdeveniment es va fer públic fa uns mesos, però va ser només un començament. Ha continuat per aquest camí? No sembla una utopia? L’Europa unida no sembla mobilitzar a l’opinió dels europeus. En la seva majoria són indiferents, potser més susceptibles a la propaganda xenòfoba. És vostè optimista? Espera que aquesta situació pot canviar en un termini de temps raonable?

“Vostè ha parlat d’utopia. És cert. Jo ho he batejat amb el nom d’Eurotopia, la utopia de la Unió Europea i estic fent referència al primer grup de persones que van pensar en ella i després van lluitar per aconseguir-la en una data molt llunyana… Era 1941, la guerra continuava a tota Europa i a tot el món. A Itàlia encara hi havia Mussolini. Alemanya, Itàlia, Japó, contra França, Anglaterra, EUA, i hi havia els camps d’extermini, que van culminar en l’Holocaust. i vull recordar que la utopia d’una Europa unida, federada, pacífica, va ser llançada per un grup d’antifeixistes confinats a la illa de Ventotene: Altiero Spinelli, Ernesto Rossi, Eugenio Colorni, Ursula Hirschmann. El seu lema era “el camí a seguir no és fàcil ni segur, però ha de ser recorregut i ho serà. Més endavant, quan la guerra havia acabat i Spinelli ja estava treballant per assegurar que el somni europeu es concretés, va dir una altra frase que s’ha convertit en la meva guia: “el valor d’una idea, encara més del seu èxit final, rau en la capacitat per aixecar-se de les seves pròpies derrotes”.

Vostè sap que Matteo Renzi en els últims dies ha estat a Ventotene per retre homenatge a Spinelli i el seu Manifest?

“Ho sé i em va fer feliç. Espero, no obstant això, que Renzi tingui molt clar que Spinelli volia una Europa federada i no confederada. Fins ara, la política italiana no ha assenyalat i fet propi aquest objectiu.”

La diferència és forta?

“Molt forta.”

Què opina sobre les persones que han heretat els ideals de Ventotene?

“La història diu: De Gasperi, Adenauer, Schuman van ser ells els qui van fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, el primer nucli d’una Europa unida i ells van ser els que van inspirar als Tractats de Roma, que va donar els primers indicis de la Unió política i econòmica”.

Però avui dia Qui creu que són les persones d’alt calibre polític, econòmic, social que encara tenen en ment l’objectiu que vostè persegueix?

“No n’hi ha moltes, però la seva importància no és poca cosa:. Certament el President Mattarella i els presidents emèrits Ciampi i Napolitano. També m’agradaria afegir-hi a Mario Draghi, que dirigeix el Banc Central Europeu”

Angela Merkel? Hollande?

.. “Això espero, però les evidències reals per la seva banda encara no han arribat. Potser perquè encara no existeix una opinió pública europea generalitzada que vulgui uns Estats Units d’Europa. Aqust és un punt essencial: cal aixecar una opinió pública europea, especialment entre la joventut. Si els joves miren cap al futur, per al seu futur, el seu nom és Europa. Això és necessari que l’escola ho ensenyi. Però després hi ha propostes concretes i també símbols, que no s’oblidi:.. els símbols són molt importants, pensi’s en la bandera tricolor, que va néixer a la França de la revolució i va ser adoptada a Itàlia per Mazzini i Garibaldi”

laura-boldrini-eugenio-243259

Laura Boldrini i Eugenio Scalfari

Aquests tres colors representen tres valors: llibertat, igualtat, fraternitat. Eren els grans valors de la Revolució i del Risorgimento italià i són el centre de la nostra Constitució republicana. Però, a part dels símbols, està pensant en canvis institucionals per aconseguir un objectiu d’Europa federada?

“Algunes de les iniciatives i propostes, sí, jo estic tractant d’ajudar a impulsar-les. Per exemple, una contribució de garantia europea per a tots els europeus que necessitin un sosteniment econòmic. No ha de ser finançada pels estats individuals, sinó per Europa amb el seu propi pressupost, impulsat per un impost específic. Seria una forma de benestar i justícia social que impulsaria un sentiment europeista, especialment entre els joves que no tenen esperances per al futur i veuen plagat de problemes greus el present. També penso a crear una ciutadania europea. Ara com ara està en les paraules, però no en els fets. La veritable ciutadania només és nacional. És una qüestió de procediment però és precisament en els procediments que cal actuar. El ciutadà europeu ha de ser tal amb caràcter general de la llei i per tant també pel que fa al dret de votació. Els procediments de votació d’avui són diferents d’un país a un altre. Hem de fer-los iguals, per la qual cosa els candidats han de ser transnacionals i el Parlament de Brussel·les també ha de ser transnacional, de fet, i no només en paraules. Abans parlàvem de símbols i banderes. La bandera europea ha de tenir la preferència; la nacional és important, però ha de venir més tard. I els himnes. Mameli està molt bé, en la nostra història com la Marsellesa és la història de França, però l’Oda a l’alegria és Europa ha d’escoltar-se per primera vegada en totes les circumstàncies públiques”.

 

D’aquestes coses parlem llargament. Laura Boldrini partirà en els propers dies a la illa de Lesbos, on milers de refugiats arriben i després parteixen cap a la mort en el mar, com ho fan per exemple des de Líbia. Els refugiats no poden ser rebutjats o immobilitzats per filferros de pues. Després de Lesbos anirà a Schengen en el vaixell ancorat a la vora del riu Mosel·la. Aquest també serà un viatge simbòlic.

Però en el concret – vaig preguntar – com veuria un ministre del Tresor europeu, que fos un interlocutor únic amb el BCE? I com veu el futur Europa federal amb un president de l’estil de la persona que s’asseu a la Casa Blanca?

“El Ministre del Tresor únic ho veig com un objectiu fonamental. Recordo que es tracta d’una proposta de Draghi. En l’àmbit de les meves competències no em correspon comprometre’m en aquesta matèria, però com ciutadana esperançada en aquestes qüestions, em sembla de la màxima importància. Europa ha de tenir un deute sobirà i després emetre títols de Tresor europeu i promoure la inversió i garanties bancàries adequades. Cal fer-ho. Per la meva banda, vaig a proposar que es facin més nombrosos i es tinguin en la deguda consideració pel Parlament de Brussel·les, les propostes de llei d’iniciativa popular. Seria un important pas endavant.

I l’arquitectura presidencial de tipus americà? Crec que és la millor solució.

“En això pensem diferent: Crec en el sistema democràtic dels països europeus que han aplicat sempre amb grans excepcions”.

Vostè diu sempre, però aquí permeti’m que la corregeixi: Jo dic gairebé mai. La veritable democràcia sovint ha donat pas a fórmules de poder concentrat d’un petit grup d’assessors per a una sola persona. Penso a Gran Bretanya, el bressol del liberalisme, on el primer ministre decideix tot i solament. A Estats Units el president té un gran poder i governa directament, però el Congrés té un poder molt democràtic de controlar i frenar.

“Aquest tema és de gran interès, però permeti’m dir que és prematur. El seu temps arribarà. Mentrestant, treballem per l’Europa federada”.

Vaig expressar els meus millors desitjos. O millor dit, els expresso a cadascun de nosaltres perquè aquesta utopia comenci a caminar pels carrers de tota Europa.

 *Traducció i edició de Francesc Trillas i Beatriz Silva