ActualitatEspai Federalista

Primer va ser en Quim Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós… La llista podria ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals.
Així estan les coses a Catalunya: la discrepància amb el discurs que pretén hegemonitzar l’opinió pública pot conduir-te a l’ostracisme, quan no obertament a patir l’assetjament més cruel. No són cops de falç sinó de destral, etzibats per un exèrcit d’autòmats guiats per l’odi, matussers atrinxerats a Twitter o als fors d’internet. Però també a les tertúlies radiofòniques o televisives, quan no a les columnes dels diaris. Personatges convençuts que “Ara és l’hora” de perdre els papers (i no parlo dels de Salamanca) perquè la Història –que aspiren a escriure-la com a vencedors mentre la van revisant des del victimisme- els absoldrà. Però no són revolucionaris, per molta consigna que alguns haguessin mamat de jovenets, per molta llei que vulguin obviar, sinó reaccionaris al servei d’una causa que ha pervertit la convivència a la que, crèiem, era casa nostra.
“El món ens mira”, diuen. El món ens mira, dic jo, però amb perplexitat. I amb desgrat, cada cop més. És el que passa quan pixes colònia. Millor dit, és el que té presumir de pixar colònia quan la ferum ha pujat més enllà del Rin. Aleshores el món mira més enllà del Danubi i fa memòria, i la “Catalunya Plena” ressona com el cacofònic “Reich”. Colònia que fa pudor a Romanticisme decimonònic. Carlisme a l’interior, proteccionisme a la costa. Els obrers sota control, a canonades si cal, que en això Madrit no “ens vol aixafar”. Colònia etiquetada a les seus embargades de Convergència. Colònia comprada pels progres que han venut la seva ànima per una causa superior, la terra, la bandera. Se’ls omple el pit i se’ls inflen els collons. Res més no importa ja, “pit i collons” i peti qui peti, que “Espanya ens roba”. No badis, mal català. Botifler. Cabrero. Paleto.
Així es va escrivint el llibre de l’oprobi al si de la societat catalana. “Volem votar” sense regles clares, silenciant els nostres adversaris, com goses qüestionar-ho, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, t’has passat de frenada, tenim carta blanca per violar-te als lavabos d’un Carrefour! I tu, altiu Arqueòleg, marieta d’extraradi, pensaves que la torxa de la veritat no et cremaria les barbes? Els energúmens pul·lulen, el planeta n’és ple, però aquí i ara tenen carta blanca. Tot s’hi val: mentides, manipulació, menyspreu, censura, magufisme… I amenaces gens velades! I homofòbia, i masclisme ranci. Aquest és el “nou país” que s’albira, molt progressista, molt social. I dirigit pels de sempre. Ja!
Definitivament, aquest independentisme no és gens glamurós. És una llàstima que hi hagi més glamur al centre d’una diana.

Blog La Pistola de Einstein, 31 d’agost de 2015

1 Comment

Comments are closed.